Hi ha iniciatives des de fa set anys a Hondures, Bolívia, Brasil, Argentina i Colòmbia. Els seus promotors argumenten que al deixar de percebre els plàstics com inservibles es genera una major cura del medi ambient i es promou el desenvolupament social de les classes menys afavorides, ja que poden accedir a habitatge pròpia a baixos costos. Les ampolles PET (polietilè tereftalat) són fetes de material fort, pes lleuger i polièster clar. Comunament són usades per elaborar recipients de begudes, cosmètics, olis, menjar, productes de neteja i farmacèutics. S'estima que, anualment, al món es produeixen 170 bilions d'ampolles, de les quals, 20 bilions són utilitzades als Estats Units. Gràcies al desenvolupament d'aquesta forma alternativa d'edificar, les escombraries generades per les ampolles està deixant de ser vista com una problemàtica per a ser considerada una mena de "totxo" durador i econòmic.
A més dels recipients plàstics sol ús s'utilitza terra i runes. El procés consisteix a prendre les ampolles, omplir-amb sorra, segellar i després enganxar amb una barreja feta a base de terra, argila, serradures i una mica de ciment per proporcionar major fermesa i durada.
Andreas Froese, l'alemany que va idear la tècnica de construir amb plàstic, assegura que les ampolles són més duradores que els blocs de concret que s'acostumen a utilitzar en les construccions. Segons ell, els envasos plàstic poden durar fins a 300 anys, fins i tot molt més que el ciment utilitzat per unir-los. Per a la construcció d'una casa ecològica poden usar-se, aproximadament, unes 8.000 ampolles. En mullar-se, els 102 metres quadrats del sostre d'una d'aquestes cases elaborat de gespa pot pesar fins a tres tones. No obstant això, les parets plàstiques poden suportar el pes.
Amb unes 3.500 ampolles també s'han construït cisternes en escoles de comunitats de pocs recursos. Gràcies a aquesta iniciativa que involucra a nens en el procés de reciclatge i construcció Eco-Tec, l'organització que lidera Froese a Hondures, va obtenir dos premis pels seus avenços en innovació ambiental de mans de la Comissió Centroamericana d'Ambient i Desenvolupament. El primer a l'any 2002 i un altre en 2006. Bancs per paradors de busos també han estat construïts amb ampolles de plàstic com a material principal. El projecte, en què van participar persones discapacitades, pretenia demostrar que molts tipus d'infraestructures urbanes poden ser construïdes usant aquest perdurable element.
Des del punt de vista ecològic, es considera que la mesura és molt beneficiosa per al medi ambient perquè a través d'ella és possible donar-li reutilització als elements que es consideren residus i mostrar-li a la que gent que sí que és possible reduir els nivells d'escombraries
A més dels recipients plàstics sol ús s'utilitza terra i runes. El procés consisteix a prendre les ampolles, omplir-amb sorra, segellar i després enganxar amb una barreja feta a base de terra, argila, serradures i una mica de ciment per proporcionar major fermesa i durada.
Andreas Froese, l'alemany que va idear la tècnica de construir amb plàstic, assegura que les ampolles són més duradores que els blocs de concret que s'acostumen a utilitzar en les construccions. Segons ell, els envasos plàstic poden durar fins a 300 anys, fins i tot molt més que el ciment utilitzat per unir-los. Per a la construcció d'una casa ecològica poden usar-se, aproximadament, unes 8.000 ampolles. En mullar-se, els 102 metres quadrats del sostre d'una d'aquestes cases elaborat de gespa pot pesar fins a tres tones. No obstant això, les parets plàstiques poden suportar el pes.
Amb unes 3.500 ampolles també s'han construït cisternes en escoles de comunitats de pocs recursos. Gràcies a aquesta iniciativa que involucra a nens en el procés de reciclatge i construcció Eco-Tec, l'organització que lidera Froese a Hondures, va obtenir dos premis pels seus avenços en innovació ambiental de mans de la Comissió Centroamericana d'Ambient i Desenvolupament. El primer a l'any 2002 i un altre en 2006. Bancs per paradors de busos també han estat construïts amb ampolles de plàstic com a material principal. El projecte, en què van participar persones discapacitades, pretenia demostrar que molts tipus d'infraestructures urbanes poden ser construïdes usant aquest perdurable element.
Des del punt de vista ecològic, es considera que la mesura és molt beneficiosa per al medi ambient perquè a través d'ella és possible donar-li reutilització als elements que es consideren residus i mostrar-li a la que gent que sí que és possible reduir els nivells d'escombraries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada